Noticies
Canvi horari i estalvi energètic
Just hem retardat els nostres rellotges una hora per adaptar-nos a l'”horari d’estiu”, un canvi per l’estalvi energètic oficial a tota la UE, i en molts altres països del món, però un canvi que comença a tenir més detractors que partidaris.
Sembla que va ser Benjamin Franklin, al segle XVIII, el primer a suggerir públicament els avantatges d’aprofitar la llum del dia per estalviar, en aquell temps, oli per a la il·luminació artificial.
Però van passar dos segles fins que la idea es va reprendre: Alemanya, durant la Primera Guerra Mundial, va implantar el canvi horari per estalviar carbó, mesura que ràpidament es va estendre per Europa i els EUA durant els anys de guerra i postguerra.
Durant la Segona Guerra Mundial diversos països van aplicar el canvi horari per estalviar energia.
No obstant això, va ser l’any 1974, amb la crisi del petroli, quan la idea de l’estalvi energètic associat al canvi horari es va generalitzar i va arrelar a Europa i els EUA.
La Unió Europea va aprovar el 1981 una directiva vinculant per a tots els estats membres que segueix en vigor. Fins i tot el 1999 la Comissió Europea va encarregar un estudi que conclou que la mesura és positiva per a l’estalvi en il·luminació, transport i comunicacions.
I en l’actualitat?
Actualment l’IDAE (organisme públic per a l’estalvi i l’eficiència energètica) calcula l’estalvi potencial associat al canvi horari en un 5% del consum elèctric, uns 300 milions d’euros.
No obstant això, l’estalvi real, segons dades de consum d’energia de REE (Red Eléctrica de España), existeix, però és molt inferior.
La raó està que per aconseguir tot l’estalvi potencial caldria prescindir efectivament d’il·luminació artificial quan no és necessària i optimitzar l’ús de l’aire condicionat entre molts altres aspectes. En definitiva, acompanyar el canvi horari d’un consum responsable pensant en l’estalvi energètic.
El debat.
D’altra banda, cada vegada són més els qui defensen que els nostres rellotges biològics mai s’adaptaran al canvi horari. El nostre organisme es regeix per les hores naturals de llum, de manera que canviar rutines artificialment suposa un estrès biològic, que produeix alteracions en el somni, en l’estat d’ànim, la productivitat, i fins i tot en la resistència a les malalties.
El debat està al carrer i la Unió Europea va decidir donar la paraula als ciutadans: l’estiu passat va encarregar una enquesta, que va demostrar que més del 80% dels europeus estan a favor d’abolir els canvis horaris oficials i obligatoris. Resultat avalat per la votació del Parlament Europeu contra el canvi horari.
Consciència col·lectiva.
El següent pas és que, al llarg dels anys vinents, cada país de la UE apliqui la mesura, triant amb quin horari prefereix quedar-se.
En definitiva, qualsevol estalvi energètic és valuós, però només la consciència ciutadana convençuda i proactiva, pot aconseguir els objectius col·lectius d’eficiència, que són imprescindibles per a la sostenibilitat del nostre entorn.
Avancem compromesos cap a la sostenibilitat i l’eficiència energètica.
L’equip d’Agrienergia.